Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània

ISBN:

1995. Pròleg d'Antoni Simon i Tarrés, 370 pp.

Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) és un dels principals historiadors catalans contemporanis i una de les figures intel·lectuals més importants de la Catalunya del segle XX. La seua Història de Catalunya és considerada encara com la síntesi més reeixida de la nostra història realitzada per una sola persona. No ens ha de sobtar, per tant, que Joan Fuster afirmés que era «la millor visió de conjunt del passat català que s'hagi escrit». Malgrat que és conegut bàsicament per la seva faceta d’historiador, la seua producció abraçà camps molt diversos: poesia, periodisme, teatre, novel·la... Ell mateix afirmà que totes aquestes activitats contribuïen a definir-lo i que mutilaria la seua personalitat qui en volgués suprimir alguna. Per això, a Ferran Soldevila. Els fonaments de la historiografia catalana contemporània Enric Pujol ha tingut molt en compte el caràcter polimòrfic del conjunt de l'obra soldeviliana, encara que el principal centre d’atenció haja estat l'anàlisi del paper destacat que la seua obra històrica tingué en la configuració de la historiografia catalana contemporània. L'autor no ha pretès escriure una biografia convencional del personatge, sinó més aviat fer-ne un «retrat intel·lectual» que aprofundís en la gènesi de la seua obra. Així mateix, ha procurat mostrar la relació entre la seua producció escrita i el moment històric que li tocà viure, ja que fou un intel·lectual compromès amb el seu temps, com ho demostra ben bé la seua trajectòria vital.