Pocs conceptes polítics i filosòfics han estat utilitzats —i s’utilitzen— de manera més perversa que el de cosmopolitisme. És realment possible ser un “ciutadà del món”? De quin món? Cal reivindicar el cosmopolitisme en una societat com la nostra cada vegada més interrelacionada? Aquest assaig pretén esbrinar què vol dir exactament “ésser cosmopolita” i com els usos del terme han variat al llarg de la Història. Des del seu origen a la convulsa Grècia unificada sota la força d’Alexandre el Gran fins a la seua concreció a l’Europa il·lustrada, obnubilada per la prepotència de la raó —de la seua raó—, el cosmopolitisme s'ha convertit en la coartada per al procés de brutal imposició de les formes occidentals de moral i economia que avui coneixem amb el nom de “globalització”. Però la majoria dels analistes i comunicadors, fins i tot molts dels que condemnen aquest procés, continuen presentant el cosmopolitisme com una ideologia “oberta”, “plural” i “respectuosa”. Aquest treballs vol desemmascarar el parany conceptual que s’amaga sota la coberta amable del que en realitat és una forma més —potser la més eficaç i subtil— de totalitarisme.