L’objecte d'interès d'aquest estudi sobre la Ribera Baixa és la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalistas i les seves organitzacions col·laterals: l’associació d’excombatents, el sindicalisme agrari i les organitzacions juvenils, uns organismes que durant el franquisme van mantenir el monopoli de l’organització política i sindical a l’Estat. En el cas de la Ribera Baixa, és interessant constatar com a la majoria de poblacions la Falange no havia estat mai present abans de la guerra i es va organitzar després de 1939 aplegant sectors de la dreta, sovint tradicionalista i gairebé sempre vinculada als interessos del caciquisme tradicional. L’organització del partit únic, i l’heterogeneïtat ideològica i política dels sectors que hi van concórrer, va motivar tensions municipals que reflectien els conflictes entre les fraccions dirigents locals. Els antics cacics terratinents no sempre veien amb bons ulls la nova organització que pretenia disposar del poder absolut: allò que era vàlid per al partit únic en general ho fou també per a les seves organitzacions col·laterals, sobretot en aquells territoris que, com el País Valencià, havien perdut la guerra.