Qui encara dubte de la viabilitat de la història local per a la millora de la nostra historiografia va lluny d’osques. Com diu Ismael Saz al pròleg de “Política i poder local”, “una història local ‘ben entesa' i una perspectiva d’ampli respir internacional poden articular-se per a millorar els nostres coneixements sobre un període fonamental de la nostra història als àmbits local, nacional i general”. Des d'aquest plantejament, Gómez Roda, coneixedor de les historiografies alemanya, francesa i italiana sobre les dictadures contemporànies, aborda l’estudi d’un municipi valencià durant el primer franquisme, en concret de Catarroja, un dels pobles més importants —demogràficament i econòmicament— de la comarca de l’Horta Sud. D'entrada, l’autor elabora un capítol en què compara els mecanismes dels poders locals franquistes amb els del feixisme en general i, sobretot, amb els de la policràcia nazi. Tot seguit, i després d’un excursus per la I Guerra Mundial i la Guerra Civil, se centra en la instauració de la dictadura (1939-1943), la llarga postguerra (1943-1950) i els anys 50 (de l'autarquia al “desarrollismo”), a més d’un annex molt valuós sobre els assassinats a Catarroja durant la guerra. S’hi tracta, doncs, d’un dels períodes més interessants i polèmics de la nostra història recent. Una polèmica que encara avui ens esquitxa. De fet, el llibre, que guanyà el premi Benvingut Oliver d’Investigació Històrica 1995 i que havia de publicar l’Ajuntament de Catarroja, fou desat al calaix polsós de l’oblit l'endemà de guanyar les eleccions l'autoanomenat centredreta espanyol.