Les falles no sols constitueixen la mostra més emblemàtica de l’associacionisme festiu de la ciutat de València, sinó que han arribat a constituir-se en el centre d’una veritable religió civil, lligada a un cert regionalisme sentimental i conservador. Des d’una perspectiva històrica, però recolzada en un enfocament sociològic i antropològic, aquest llibre analitza el procés d'instrumentalització de les falles pel poder franquista i la seua funció en la fabricació del consens quotidià de la dictadura. De fet, el franquisme reinventà la tradició de la festa, originàriament d’arrel popular i contestarària, per a crear una veritable ortodòxia fallera que li va servir de legitimació ideològica. Posteriorment, durant la transició política, els recursos organitzatius i la ideologia vinculada a les falles van ser un factor decisiu per a l’articulació de l’anticatalanisme més primari. Aquest estudi, doncs, ofereix les claus per a interpretar la transformació de la festa, des d’una manifestació de la cultura popular a un fenomen de masses modern, i alhora permet de valorar l’empremta que, des del punt de vista ideològic i institucional, hi va deixar el franquisme i que, a hores d'ara, continua condicionant la vida pública valenciana.