La idea que es tenia fins fa quatre dies del País Valencià era la d’un territori de tradició liberal, esquerrana i republicana. A hores d’ara, aquesta impressió s’ha esborrat, després del llarg període d’hegemonia política i ideològica de la dreta. Certament, es tracta d’una hegemonia que no exalta les fonts del pensament reaccionari autòcton, que sembla com si no existís. I, tanmateix, no es pot entendre el present si oblidem el pòsit de pensament reaccionari que existeix en la societat valenciana, encara que els representants actuals de la dreta no el reivindiquen. Les idees ultraconservadores, reaccionàries i feixistes resulten incòmodes en una època en la qual, en principi, la democràcia i la modernitat han estat finalment assumides. Ara bé, no ens enganyem, en el rerefons del poder actual i en una segona línia de formació i definició d’actituds i idees, perviu l’herència no reconeguda del pensament reaccionari, la tradició amagada, una prehistòria altament significativa. En aquest llibre s’analitza la trajectòria, l’obra i la influència de set representants destacats del pensament reaccionari valencià —Rafael Rodríguez de Cepeda, Vicent Gay, Eduard Martínez-Sabater, Joan Beneyto, Diego Sevilla Andrés, Rafael Calvo Serer i Josep Corts Grau— i s’ofereixen claus de comprensió d’un passat que encara projecta una ombra allargada sobre el nostre present.