Les Històries e conquestes del realme d’Aragó e principat de Catalunya, compilades i ordenades pel cavaller de Bagà Pere Tomic, conformen un dels textos més rellevants de la cronística històrica de Catalunya i de la Corona d’Aragó des de Guifré el Pilós. Foren redactades durant la primera meitat del segle XV i acabades d’escriure l’any 1438. Les Històries e conquestes no són només un memorial històric sinó que, a més, compilen un gran aplec de llegendes historiogràfiques que exerciren una enorme influència en la redacció de les cròniques medievals i modernes. La inclusió d’aquestes llegendes respon a la importància historiogràfica de què gaudien, sobretot aquelles que s’incardinaven a la forja nacional sobre els orígens de Catalunya. Les Històries e conquestes són un reflex fidel del moment de transició política ocorregut al Principat durant el segle XV, un moment en què la noblesa veu trontollar la posició hegemònica exercida fins en aquell moment i s’apressa a buscar elements de diferenciació social amb una arma important: la nissaga. Tomic dotà l’aristocràcia catalana més poderosa de legitimació històrica, gairebé paral·lela a la dels comtes de Barcelona, com s’esdevingué amb la llegenda dels nou barons de la fama, i consagrava així una via de contenció al creixent desig absolutista de la monarquia dels Trastàmara.